divendres, 9 de gener del 2009

Lectura. "Combustible per a falles"



de Joan Fuster .

El motiu que em va dur a l’elecció d’aquest llibre va ser merament el títol d’aquest i l’autor: “Combustible per a falles” de Joan Fuster. Bona pinta, no? Pensava que anava a llegir un llibre on és veia reflectida la crítica de l’autor sobre les falles. Però quina va ser la meua sorpresa quant vaig llegir al paratext:
[...]No és ni un pamflet ni un llibre irreverent i despietat contra les falles, sinó un recull d’escrits amables, a manera de breus apunts sociològics que tracten d’explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians[...].
Com? Açò que és? (Vaig pensar)
No entenia molt bé el que volia dir-me amb açò ( Van a dir-me a ciència certa quin és el caràcter i la mentalitat del valencians? No s’ha atrevit a expressar el que pensa? Per què ho ha fet així? Per què m’avisa del que ha fet? Avisant-me, ja m’està dient alguna cosa, no?), no em convencia, però així i tot, amb un poc de desil·lusió, vaig començar a llegir el llibre.
Una vegada feta la lectura... Realment, Fuster, ha aconseguit mostrar el caràcter i la mentalitat dels valencians amb els diferents textos escrits per autors desconeguts dels anys 50 i 60? Pot ser si, però personalment jo prefereix una visió més propera. Una visió personal, on ens parle de com ell veu les falles i la seua història, de com la veuen o l’han vist els seus pares, els seus avis. A la fi, no deixaria de ser una visió subjectiva (com la dels autors anònims que han participat). Però de segur m’atraparia molt més, de segur, em faria sentir en més connexió amb el text i l’autor, de segur, la lectura hem “tiraria una mà” . A més a més, m’agrada pensar que quan la gent escriu un conte, un article de periòdic, un resum, etc, ens mostra, en part, qui és. Sent que l’autor en aquest llibre no m’ha donat l’oportunitat de conèixer-lo tot el que m’haguera agradat.