Pel·lícula "Sense perdó"

Sense perdó, paraules imprescindibles i claus per veure aquest film . Aquestes paraules, per començar, resumeixen clarament l’actitud que tenia la Sra. Feathers cap a el marit de la seua filla. Un home conegut a tot arreu per haver sigut un lladre i assassí , amb caràcter viciós i immoderat. Amb la sang tan gelada que va ser capaç, inclús, de matar homens innocents, dones i xiquets. Per a ella aquesta persona no té perdó.
Però la pel·lícula comença trencant un poc aquesta idea. En un tardeja-me’n de 1878 trobem a aquell home tan malvat, de nom William Munny, baix d’un arbre i prop d’una casa de granja cavant. Cavant amb dolçor (mai pensava que diria aquestes paraules) el que serà la tomba de la seua dona, que morí de pigota.
El caràcter d’aquest home és mostrat a la pel·lícula amb dos besants diferents, per una part ens mostra una actitud igual com la que descriu la Sra. Feather i en la que la majoria de gent el coneix. Una actitud per el que no es cent gens orgullós i mai ha contat als seus dos fills, és mostra clarament penedit i avergonyit del seu passat. Però per un altra banda, el director aconsegueix que vejam en William un bon home, que estima a la seua dona, ja morta, als seus fills i al seu millor amic Ned. Fent-nos sentir inclús que es mereix una altra oportunitat, que es mereix el perdó.
És possible perdonar a aquest home que du a la motxilla aquest passat? No té prou en el pes de la motxilla que durà la resta de la seua vida?
Considere que William té un bon fondo i com qualsevol altra persona amb un passat obscur pot canviar i pot refer la seua vida i inclús en el pas del temps la gran part de la societat el pot arribar a perdonar. Però açò passa si et toquen allò proper a tu, si fan mal a algú de la teua família? És possible perdonar un lladre que ha entrat a ta casa i t’ha furtat part de la teua vida? És possible perdonar una persona que t’ha marcat el cos de per vida? És possible perdonar a l’assassí del teu fill? És possible perdonar un home que ha violat la teua dona?

Si em digueren que escollis el que més m’ha agradat de la pel·lícula triaria el principi i el final. El principi m’han ajudat tant a posicionar-me davant de la pantalla en una actitud propicia per veure-la i el final m’ha ajudat a reflexionar. A més a més la imatge i la música d’aquestos dos moments, a part de ser quasi idèntica, es fabulosa.