Quant veig la dona maquillada, amb sabor a mil i un productes químics, em passa el mateix que als xiquets menuts quant veuen un pallasso amb el rostre ple de colors cridaners...a més a més s’arrima amb la intenció de pegar-te un bes i regalar-te un globus.
Quant veig el mateix rostre sense maquillatge, hi ha apareix de sobte una força estranya que m’atrau cap a eixe color únic i cap a eixos llavis carnosos amb sabor a fruita acabada de collir.
Quant veig el mateix rostre sense maquillatge, hi ha apareix de sobte una força estranya que m’atrau cap a eixe color únic i cap a eixos llavis carnosos amb sabor a fruita acabada de collir.
4 comentaris:
Mare meua Edu, què significa "gust a fruita acabada de collir?" Jo pensava que els llavis feien gust a llavis, mai m'havia plantejat que feren gust a fruita.
Bo es saber-ho
M'ha fet molta gràcia que compares a una dona maquillada amb un pallaso.
La veritat és que jo com a dona, odie maquillarme.Em fa nosa la pintura per la cara, i així doncs també me'n faria si la meua parella ho fera, és bastant desagradable, alemenys per mi. A banda ho veig una pèrdua de temps, tinc coses molt més importants que posar-me davant l'espill amb el pintallavis i el rimel.
Mai no ho he fet, i tot i que no es pot dir mai, mai no espere fer-ho.
Sílvia.
gràcies per les teues paraules, són suspirs de vida que plenen la meua....
Doncs a mi sí m'agrada maquillar-me, encara que sense passar-me amb els "potingos". M'encanta eixe ritual abans d'eixir de "caça". Un beset Edu (amb marca de carmín)
Publica un comentari a l'entrada