Estimada Marta. De Miquel Martí i pol.
Adaptació:
Això era i no era un home en una era...Home deixat, amb aspecte descurat, que vivia i no vivia a una terra que ni els més bells han sabut trobar. Tiub, com així el coneixien, havia viscut tota la vida envoltat de poder i ple de riquesa, tenia un jardí que ni el bosc més formós, una piscina que ni el mar més profund, unes vistes que ni el cel més lluent...com qualsevol persona pot haver tingut. Però de sobte...un dia com qualsevol altre, va rebre una visita gens esperada, visita que li va canviar la vida...li ho van furtar tot. El lladre guardà tot a un calaix, ho tancà en set claus i llançà les claus al forat més negre que mai ha existit. Els tres anys següents, Tiub es va dedicar a preguntar i a preguntar sobre aquest lladre, però ningú tenia notícies esperançadores. Aquest lladre és fulminant i si no li plantes cara i acceptes que t’ha furtat, no hi podràs començar de nou (li va dir una de les visites). A Tiub no li és, ni li va ser fàcil, però desprès de repensar-ho va obrir la finestra i va cridar...Algun dia sabré fer front a l’absència de tot allò que m’has furtat!
Ja a la primavera, set anys després que el lladre entrara a la seua propietat, de matí, Tiub va escoltar mots molt dolços a l’exterior de la casa, la veu li era familiar, molt familiar, és el que estava buscant...es va donar pressa en alçar-se del llit, es va ficar les sabatilles d’anar per casa, va baixar les escales, va recórrer el corredor, va obrir la porta i es va trobar amb una ampolla de infinitats de colors, envoltant-la un xicotet full en el que hi havia inscrit: Egised de nou! Atram es el que sem et farà rajtised. Tiub sense dubtar-ho ni un instant, va obrir l’ampolla i va fer un gran glop. Aquell glop va ser càlid, ple de llum, d’imatges, d’aigua, de vegetació...que tendre i dolç ...el més dolç que mai havia pegat, quin plaer, quanta vida!
Paratext.
Els tres blocs que integren aquest volum, encara que són unitats independents, tots tres parteixen d’una mateixa motivació i, en certa manera es complementen. Set poemes d'aniversari. i Estimada Marta -que dóna títol al volum- expressen les dues úniques experiències -ens diu l'autor- que la malaltia m'autoritza de portar a terme: la reflexió i el desig.
Adaptació:
Això era i no era un home en una era...Home deixat, amb aspecte descurat, que vivia i no vivia a una terra que ni els més bells han sabut trobar. Tiub, com així el coneixien, havia viscut tota la vida envoltat de poder i ple de riquesa, tenia un jardí que ni el bosc més formós, una piscina que ni el mar més profund, unes vistes que ni el cel més lluent...com qualsevol persona pot haver tingut. Però de sobte...un dia com qualsevol altre, va rebre una visita gens esperada, visita que li va canviar la vida...li ho van furtar tot. El lladre guardà tot a un calaix, ho tancà en set claus i llançà les claus al forat més negre que mai ha existit. Els tres anys següents, Tiub es va dedicar a preguntar i a preguntar sobre aquest lladre, però ningú tenia notícies esperançadores. Aquest lladre és fulminant i si no li plantes cara i acceptes que t’ha furtat, no hi podràs començar de nou (li va dir una de les visites). A Tiub no li és, ni li va ser fàcil, però desprès de repensar-ho va obrir la finestra i va cridar...Algun dia sabré fer front a l’absència de tot allò que m’has furtat!
Ja a la primavera, set anys després que el lladre entrara a la seua propietat, de matí, Tiub va escoltar mots molt dolços a l’exterior de la casa, la veu li era familiar, molt familiar, és el que estava buscant...es va donar pressa en alçar-se del llit, es va ficar les sabatilles d’anar per casa, va baixar les escales, va recórrer el corredor, va obrir la porta i es va trobar amb una ampolla de infinitats de colors, envoltant-la un xicotet full en el que hi havia inscrit: Egised de nou! Atram es el que sem et farà rajtised. Tiub sense dubtar-ho ni un instant, va obrir l’ampolla i va fer un gran glop. Aquell glop va ser càlid, ple de llum, d’imatges, d’aigua, de vegetació...que tendre i dolç ...el més dolç que mai havia pegat, quin plaer, quanta vida!
Paratext.
Els tres blocs que integren aquest volum, encara que són unitats independents, tots tres parteixen d’una mateixa motivació i, en certa manera es complementen. Set poemes d'aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada