Hola a tots,
Sóc un professor de batxiller que imparteix l’assignatura de castellà a un institut de la Vall d’Albaida. Escric per dir que hi han formes que s’estan perdent dintre d’un aula i que hauriem de treballar, però no en l’alumnat, sinò, en els futurs Mestres, ells són els que poden adreçar un jove amb males formes en els primers encontres socials que tenen, com ara estar a classe, nosaltres ja no podem fer res. Però s’està produint tot el contrari. Cada vegada apareixen més els casos de mestres que troben la formació acadèmica, com la formació total i individualitzada de l’alumnat...com que no tenim que tractar-los a tots igual, quina aberració és eixa? Però això no és tot, hui realment m’he escandalitzat. Vaig manar al meu alumnat que em fera un text argumentatiu defenent per què el seu llibre favorit era millor que els altres. Però quina ha sigut la meua sorpresa quant he llegit el text d’un xic que diu vol ser mestre.
No als llibres de text!
Crec que anar a l’escola no és simplement assistir a l’escola, és participar de un grup, per implicar-se en el món i també el món en l’escola. Per això cal que l’escola es propose tornar a plantejar-se quin tipus d’educació vol oferir, crec important una educació més humana, més senzilla, on tots els xiquets i xiquetes puguen mostrar-se tal i com són i entre tots construir grup, equip...per poder expressar-se lliurement, sense pors, ajudant-los a assumir les coses que fan bé i les que fan mal, perquè en un futur puguen tolerar frustracions, sorpreses, en definitiva, que sàpiguen encaixar tot allò que la vida els vaja oferint.
Aprenem…10% del que llegim
20% del que escoltem
30% del que vegem
50% del que vegem i escoltem
70% del que discutim amb altres persones
80% del que experimentem
95% del que ensenyem a altres persones
(William Glasserin, Seven Ways of Knowing)
És per això que la base de l’aprenentatge, en qualsevol cas i en qualsevol matèria hauria de ser la experiència. Amb aquesta experiència, els xiquets i xiquetes va adquirint recursos que després podran adaptar a noves experiències, i eixe és el moment clau de l’aprenentatge.
La nostra futura tasca com a mestres ens deu encoratjar a no despistar-nos ni un sol moment, per no caure en tot allò que es suposa que és aprenentatge, però que en realitat es limita a una xicoteta part de la dimensió humana, la dimensió cognitiva. És per això, que basar la nostra metodologia i el nostre contingut, en els llibres de text és un error, perquè és un tipus d’educació envasada ( Nieves Blanco), on no importa qui són els xiquets, que hi ha al davant, ni quina és la seua situació sociocultural i econòmica, quina és la seua realitat, el seu “micromón”, ni si l’escola és un CAES (centre d’adaptació educativa singular), un CRA (centre rural agrupat), o una escola de barri o de ciutat.
Segons Vigotsky, l’aprenentatge es construeix a partir dels aprenentatges que el xiquet ja té, és un aprenentatge on el xiquet/xiqueta és important, i eixa és la base per construir nous aprenentatges. I no només quedar-se amb la dimensió cognitiva de l’aprenentatge, també amb la dimensió social, corporal... Els llibres de text resten motivació a l’alumnat i també als docents, que es sentirà més motivat en la tasca educativa segons el grau d’implicació i la força amb la que el tema que s’estiga tractant s’aprope a la realitat que viuen els dos.
Per què la gran majoria de mestres estan obligats a utilitzar els llibres de text? Els llibres de text són doncs un negoci, una comoditat... per què cada any canvien els llibres, ja no és bona la informació de l’any anterior?
Si, clar que l’he suspés.
Sóc un professor de batxiller que imparteix l’assignatura de castellà a un institut de la Vall d’Albaida. Escric per dir que hi han formes que s’estan perdent dintre d’un aula i que hauriem de treballar, però no en l’alumnat, sinò, en els futurs Mestres, ells són els que poden adreçar un jove amb males formes en els primers encontres socials que tenen, com ara estar a classe, nosaltres ja no podem fer res. Però s’està produint tot el contrari. Cada vegada apareixen més els casos de mestres que troben la formació acadèmica, com la formació total i individualitzada de l’alumnat...com que no tenim que tractar-los a tots igual, quina aberració és eixa? Però això no és tot, hui realment m’he escandalitzat. Vaig manar al meu alumnat que em fera un text argumentatiu defenent per què el seu llibre favorit era millor que els altres. Però quina ha sigut la meua sorpresa quant he llegit el text d’un xic que diu vol ser mestre.
No als llibres de text!
Crec que anar a l’escola no és simplement assistir a l’escola, és participar de un grup, per implicar-se en el món i també el món en l’escola. Per això cal que l’escola es propose tornar a plantejar-se quin tipus d’educació vol oferir, crec important una educació més humana, més senzilla, on tots els xiquets i xiquetes puguen mostrar-se tal i com són i entre tots construir grup, equip...per poder expressar-se lliurement, sense pors, ajudant-los a assumir les coses que fan bé i les que fan mal, perquè en un futur puguen tolerar frustracions, sorpreses, en definitiva, que sàpiguen encaixar tot allò que la vida els vaja oferint.
Aprenem…10% del que llegim
20% del que escoltem
30% del que vegem
50% del que vegem i escoltem
70% del que discutim amb altres persones
80% del que experimentem
95% del que ensenyem a altres persones
(William Glasserin, Seven Ways of Knowing)
És per això que la base de l’aprenentatge, en qualsevol cas i en qualsevol matèria hauria de ser la experiència. Amb aquesta experiència, els xiquets i xiquetes va adquirint recursos que després podran adaptar a noves experiències, i eixe és el moment clau de l’aprenentatge.
La nostra futura tasca com a mestres ens deu encoratjar a no despistar-nos ni un sol moment, per no caure en tot allò que es suposa que és aprenentatge, però que en realitat es limita a una xicoteta part de la dimensió humana, la dimensió cognitiva. És per això, que basar la nostra metodologia i el nostre contingut, en els llibres de text és un error, perquè és un tipus d’educació envasada ( Nieves Blanco), on no importa qui són els xiquets, que hi ha al davant, ni quina és la seua situació sociocultural i econòmica, quina és la seua realitat, el seu “micromón”, ni si l’escola és un CAES (centre d’adaptació educativa singular), un CRA (centre rural agrupat), o una escola de barri o de ciutat.
Segons Vigotsky, l’aprenentatge es construeix a partir dels aprenentatges que el xiquet ja té, és un aprenentatge on el xiquet/xiqueta és important, i eixa és la base per construir nous aprenentatges. I no només quedar-se amb la dimensió cognitiva de l’aprenentatge, també amb la dimensió social, corporal... Els llibres de text resten motivació a l’alumnat i també als docents, que es sentirà més motivat en la tasca educativa segons el grau d’implicació i la força amb la que el tema que s’estiga tractant s’aprope a la realitat que viuen els dos.
Per què la gran majoria de mestres estan obligats a utilitzar els llibres de text? Els llibres de text són doncs un negoci, una comoditat... per què cada any canvien els llibres, ja no és bona la informació de l’any anterior?
Si, clar que l’he suspés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada