Teatre. "Com a pedres"

Com a pedres. Pot flotant.

Una escenografia prou senzilla, distribuïda per racons, l’interior d’una casa i l’exterior.
És un obra que tracta com a temàtica principal el pas del temps i la importància d’aprofitar-lo. Ho fa de forma mot divertida i creativa.

Quant dúiem aproximadament una tercera part de l’obra va començar a sonar un telèfon mòbil, el primer que vaig pensar: he apagat el mòbil? Al comprovar que no hi era el meu vaig buscar amb la mirada la persona a la que li estava sonant. La vaig trobar, jo i molta de la gent que estava prop d’ella. Pobra dona, quina vergonya deu haver passat. La dona aparentment tranqui-la va tallar la cridada. Encara no hi haurien passat deu segons quant el telèfon mòbil va començar a sonar de nou, aquesta vegada ja va ser més la gent que va centrar l’atenció en aquesta dona d’uns cinquanta cinc anys. Pobra dona (vaig pensar de nou) no sabrà silenciar el mòbil...dons que l’apague!. Va tornar a tallar la cridada, però als cinc segons va torna a sonar eixà musiqueta tant depriment. Quina poca vergonya, vols apagar el mòbil d’una puu... vegada, però que fa? L’ha agafat, està parlant...mare meeeuuua. Es sentia quasi més eixa veu fastigosa que la dels propis actors. Quant ja estava als meus límits, apunt de dir-li alguna cosa, un dels actors va intervindré: Mare vols apagar el mòbil! Com? Què estaven fet?

D’aquesta manera va ser com van introduir a la primera mare(real) dels actors en l’història de l’obra. Més tard intervindrien la mare d’altra actriu i el pare del tercer actor. Aquestos segons el meu criteri, representaven el futur d’aquells joves que estaven contant la seua història de vida. Uns joves de vint i set a trenta tres anys aproximadament, el quals havien aconseguit traslladar-nos al passat de les seues vides i de la seua generació, al seu present i futur immediat i al seu futur a llarg temps.